Per una situació tant privilegiada com la Plaça Octavià davant del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès, es va optar per una volumetria de formes simples i materials que connecten amb l’entorn més immediat. Es va desenvolupar un edifici de planta baixa més dues plantes, d’acord amb la normativa vigent i complint el programa del concurs.

La planta baixa es destina a local i entrada, i les dues plantes superiors a sis habitatges distribuïts en tres per planta. Els últims tres habitatges tenen accés a un espai privat a la planta coberta. La planta baixa es soluciona en façana mitjançant un sòcol format per acer corten i vidre amb la intenció de transmetre transparència i lleugeresa. Les plantes primera i segona en canvi són revestides amb pedra sorrenca de la mateixa qualitat que la que trobem als murs del Monestir.

Les perforacions en forma d’obertures de la façana permeten generar espais de transició entre l’exterior i l’interior, reinterpretant les finestres del mateix Monestir on es pot apreciar una proporció amb caràcter clarament vertical. S’ha evitat els cossos sortints per no envair ni ressaltar elements fora del perímetre de la parcel.la, buscant així una relació més discreta dins de l’entorn patrimonial que marca l’emplaçament d’aquest projecte.

Per una situació tant privilegiada com la Plaça Octavià davant del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès, es va optar per una volumetria de formes simples i materials que connecten amb l’entorn més immediat. Es va desenvolupar un edifici de planta baixa més dues plantes, d’acord amb la normativa vigent i complint el programa del concurs.

La planta baixa es destina a local i entrada, i les dues plantes superiors a sis habitatges distribuïts en tres per planta. Els últims tres habitatges tenen accés a un espai privat a la planta coberta. La planta baixa es soluciona en façana mitjançant un sòcol format per acer corten i vidre amb la intenció de transmetre transparència i lleugeresa. Les plantes primera i segona en canvi són revestides amb pedra sorrenca de la mateixa qualitat que la que trobem als murs del Monestir.

Les perforacions en forma d’obertures de la façana permeten generar espais de transició entre l’exterior i l’interior, reinterpretant les finestres del mateix Monestir on es pot apreciar una proporció amb caràcter clarament vertical. S’ha evitat els cossos sortints per no envair ni ressaltar elements fora del perímetre de la parcel.la, buscant així una relació més discreta dins de l’entorn patrimonial que marca l’emplaçament d’aquest projecte.